El Ricard Blanch i el David Vallverdú , m’han donat a conèixer una investigació de l´OCU (“Organización de Consumidores y Usuarios”) sobre el reciclatge d´electodomèstics a l´Estat espanyol. Es bastant decebedor descobrir que el nostre esforç individual per a reciclar no serveix per a res si no hi ha darrera una gestió responsable dels residus.
Us faré cinc cèntims de la noticia mitjançant un exemple:
Imagineu que compreu una nevera, no sé si sabeu que en el preu que pagueu hi van incloses les despeses de reciclatge per quan l´aparell deixi de funcionar, aquests diners van a parar al fabricant .
Al cap d´un temps la nevera s´espatlla i no es pot arreglar, que fem? Portar-la a la deixalleria, pocs fabricants se´n fan càrrec directament. Que en fan a la deixalleria de la nevera? Molts cops no en fan res, o ve algú i se l´emporta, o es desmunta i les peces acaben en un ferroveller...Segons l´estudi mencionat, 1 de cada 5 aparells acaben en una planta de reciclatge autoritzada i de vegades aquesta es troba a distàncies astronòmiques del punt d’origen.
No hem d’oblidar que moltes peces d´electrodomèstics poden ser tòxiques, així que no haurien de llançar-se a qualsevol lloc, necessiten un tractament específic que tan sols poden proporcionar empreses acreditades en aquest camp.
I els diners que vam pagar per reciclar la nevera? On han anat a parar? Aquesta és una bona pregunta que us respondrà la investigació de l´OCU:
Reciclage de Aparatos: Tu dinero a la basura
I de les plantes de tractament de residus elèctrics i electrònics, que en podem dir? Suposadament fan la seva feina però existeixen evidències per a posar-ho en dubte. Al juny del 2011 el diari El País va publicar un reportatge on es denunciava el tràfic de ferralla electrònica europea cap a països pobres i un dels orígens d’aquest material era precisament una planta de reciclatge española: Cespa, filial de Ferrovial. Us recomano la lectura de l´article :
Su nevera vieja contamina África
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada