Les Bateries dels mòbils

Fotografia: Dead Star, escultura de Michel de Broin

Que són les bateries?
Les bateries de mòbils són, com el seu nom indica, la font d'energia que fa funcionar els telèfons mòbils. Es tracta d'acumuladors secs. És a dir: són piles recarregables que es poden utilitzar durant molt de temps. Els més freqüents són les de níquel-cadmi.

Les bateries de mòbils contenen alguns metalls pesants com el cadmi, potencialment perillosos per a la salut i el medi ambient.

S'ha preguntat mai: quina bateria utilitza el meu mòbil? Doncs, tot i que les bateries tinguin diferents dimensions i pesos, adaptats al disseny del nostre mòbil, n’hi ha bàsicament de tres tipus:

• Níquel-Cadmi (NiCd)
Les bateries de Níquel i Cadmi són les bateries per a telèfons mòbils més comuns del mercat. Van ser les primeres en ser comercialitzades i es segueixen fabricant per als models més populars.
Es calcula que, fins i tot amb un bon manteniment, tenen una vida màxima de tres anys, però la majoria no arriben ni a l'any. Malgrat que la NASA hagi aconseguit desenvolupar bateries d'aquest tipus amb una vida útil de 17 anys i 70.000 cicles de càrrega.
• Níquel metall híbrid (NiMH)
Les bateries de Níquel metall híbrid, utilitzen Hidrogen en el seu procés de producció d'energia, van néixer en els anys 70 de les mans del químic Standford Ovshinsky, però és recentment que han estat redescobertes per a telèfons mòbils.
Normalment tenen una vida útil d'entre 400 i 700 cicles de càrrega.
Són menys tòxiques que les anteriors, per això se les considera "amigues del medi ambient".
Moltes d'aquestes bateries es fan amb metalls com Titani, Zirconi, Vanadi, Níquel i Crom, i algunes empreses japoneses han experimentat, fins i tot altres metalls com el rar Lantani (La). Aquest detall les fa molt més cares que les de NiCd.
• Liti
Les bateries basades en Liti-Ion són les més recents en el mercat de telèfons mòbils. Assoleixen un emmagatzemament molt superior d'energia, augmentant considerablement el temps d'acció del telèfon mòbil. Són molt lleugeres, pesant prop de la meitat d'una NiCd equivalent.

La recollida selectiva de bateries de mòbil, neix de la conscienciació generada per campanyes vinculades a les piles i de la popularització del telèfon mòbil.

On dipositar-les

Les bateries de mòbils fora d’ús, es poden dipositar a les deixalleries i des d’ara, també a les Minideixalleries. Una alternativa vàlida són els contenidors específics per a piles que existeixen a les botigues de venda d'aparells elèctrics, de joguines, de fotografia, rellotgeria, joieria, etc. Aquests establiments són els anomenats punts de recollida. BLIPVERT actua com a punt centralitzador de totes les bateries de mòbil recollides a les nostres minideixalleries i posteriorment són entregades a l’empresa PILAGEST S.L on són correctament reciclades.
La recollida de bateries en els darrers anys ha augmentat considerablement.

El tractament
El procés de tractament i reciclatge de les bateries de mòbil es realitza en les mateixes plantes de tractament on es processen piles.
El primer pas és separar les bateries per tipus. Moltes són de Liti-Ion
Les bateries són sotmeses a un procés mecànic amb diferents etapes de trituració. Atès que hi pot haver bateries que encara tinguin certa càrrega energètica, la trituració es fa en ambient controlat, per evitar possibles explosions. Després de passar per una canaleta vibratòria i un rentat amb aigua se separen els metalls fèrrics i no fèrrics, plàstic, paper i pols d'acumulador.
La pols d'acumulador passa per un procés hidrometal•lúrgic per recuperar els diferents metalls continguts. Afegint àcid i reactius obtenim finalment els següents materials llestos pel seu emmagatzematge i venda:
• Cobalt, níquel, coure, ferro, alumini, cadmi, titani, liti ... entre d'altres
Amb els materials recuperats es pot fabricar:
• Noves bateries
• Acer inoxidable
• Altaveus per a equips de música...Etc.

Per què cal tractar les bateries de mòbil?
Quan llencem les bateries de mòbil a les escombraries, hi llencem els metalls que contenen. Entre d'altres: metalls pesants, com cadmi, generant un risc ambiental.
Per això, aquests residus s'han de considerar residus especials:
• Si es disposen en un abocador incontrolat, l'aigua de pluja pot arrossegar els metalls cap als cursos subterranis d'aigua i des d'aquests, als rius i el mar, amb la possibilitat d'afectació als éssers vius.
• Si es cremen en una incineradora inadequada, els metalls es vaporitzen, es dispersen per l'aire i, quan plou, són arrossegats cap a la terra i els cursos d'aigua. La majoria dels metalls són bioacumulables i passen d'un organisme a un altre a través de la cadena alimentària.

La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix que el tractament de les piles (grup on s’inclou per similitud les bateries de mòbil) és un servei públic de titularitat de la Generalitat. En aquest sentit, l'Agència de Residus de Catalunya té la responsabilitat d'assumir-ne la gestió i ha optat per valoritzar aquests residus i recuperar els metalls pesants per a la seva posterior utilització en altres processos productius

Informa: Abdelali Azzi, 1r Batxillerat