Eduardo Galeano

Eduardo Galeano és un escriptor nascut a Montevideo, Uruguai. La seva obra representa una ferotge crítica contra l’imperialisme i colonialisme que ha patit i pateix Amèrica Llatina. Galeano es posiciona obertament contra les dictadures i també contra els abusos dels estats democràtics quan vulneren els drets i llibertats dels ciutadans. És un autor molt recomanable per aquells que vulguin entendre la situació actual de Llatinoamèrica. Ha publicat noveles, contes, poemes i assajos, sempre del costat dels més dèbils. La seva manera d'explicar la història ens agrada perquè dona veu als vençuts.
Aquí us passo un escrit, ben representatiu de la seva obra:

LOS NADIES

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadie con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca.
Ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadie la llamen, aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho,o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadie: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadie: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos.
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.
Los nadie, que cuestan menos que la bala que los mata

Un vídeo del poema
Galeano a TV3

Arbre de Nadal

Per a celebrar l'arribada de les vacances de Nadal, la comissió Escola Verda hem fet un arbret amb material reciclat. De fusta, cordill d'estendre la roba i filferro, on hi hem penjat CD´s amb tota mena de desitjos expressats en diferents llengües. Felicitats als alumnes encarregats de Medi Ambient per la seva Bona feina.
I Bones Festes a tothom!!!

Ben Harper

Ben Harper és un músic californià nascut al 1969, amb una trajectòria artística marcada pel compromís social i mediambiental. Ben creix en un ambient multicultural: rep la influència del blues i el jazz de part de pare amb marcades arrels dels indígenes nordamericans; també de la seva mare, una cantant d'origen jueu procedent de Lituània. Immers en un entorn musical excepcional, no és extrany que ja de ben petit adopti la guitarra com a instrument de referència. La seva música expressa aquesta barreja ètnica i gràcies a això ha aconseguit crear un estil propi inclassificable. Compositor, bon lletrista i versionador, posseidor d'una veu que tant s'escau per a temes melòdics com per a cançons més pop. Si voleu conèixer la seva biografia i les seves cançons us recomano la seva web:
Ben Harper official website

El seu primer àlbum és va publicar al 1992 i continua en actiu, fent concerts arreu del món. Ha visitat vàries vegades el nostre país amb gran èxit de públic. Aquí us passo l'enllaç d'una de les seves cançons, fertoge crítica contra la contaminació provocada per la indústria del petroli. La cançó es diu Excuse Me Mister
Un altra cançó per a canviar el món: With My Own Two Hands

Les Bateries dels mòbils

Fotografia: Dead Star, escultura de Michel de Broin

Que són les bateries?
Les bateries de mòbils són, com el seu nom indica, la font d'energia que fa funcionar els telèfons mòbils. Es tracta d'acumuladors secs. És a dir: són piles recarregables que es poden utilitzar durant molt de temps. Els més freqüents són les de níquel-cadmi.

Les bateries de mòbils contenen alguns metalls pesants com el cadmi, potencialment perillosos per a la salut i el medi ambient.

S'ha preguntat mai: quina bateria utilitza el meu mòbil? Doncs, tot i que les bateries tinguin diferents dimensions i pesos, adaptats al disseny del nostre mòbil, n’hi ha bàsicament de tres tipus:

• Níquel-Cadmi (NiCd)
Les bateries de Níquel i Cadmi són les bateries per a telèfons mòbils més comuns del mercat. Van ser les primeres en ser comercialitzades i es segueixen fabricant per als models més populars.
Es calcula que, fins i tot amb un bon manteniment, tenen una vida màxima de tres anys, però la majoria no arriben ni a l'any. Malgrat que la NASA hagi aconseguit desenvolupar bateries d'aquest tipus amb una vida útil de 17 anys i 70.000 cicles de càrrega.
• Níquel metall híbrid (NiMH)
Les bateries de Níquel metall híbrid, utilitzen Hidrogen en el seu procés de producció d'energia, van néixer en els anys 70 de les mans del químic Standford Ovshinsky, però és recentment que han estat redescobertes per a telèfons mòbils.
Normalment tenen una vida útil d'entre 400 i 700 cicles de càrrega.
Són menys tòxiques que les anteriors, per això se les considera "amigues del medi ambient".
Moltes d'aquestes bateries es fan amb metalls com Titani, Zirconi, Vanadi, Níquel i Crom, i algunes empreses japoneses han experimentat, fins i tot altres metalls com el rar Lantani (La). Aquest detall les fa molt més cares que les de NiCd.
• Liti
Les bateries basades en Liti-Ion són les més recents en el mercat de telèfons mòbils. Assoleixen un emmagatzemament molt superior d'energia, augmentant considerablement el temps d'acció del telèfon mòbil. Són molt lleugeres, pesant prop de la meitat d'una NiCd equivalent.

La recollida selectiva de bateries de mòbil, neix de la conscienciació generada per campanyes vinculades a les piles i de la popularització del telèfon mòbil.

On dipositar-les

Les bateries de mòbils fora d’ús, es poden dipositar a les deixalleries i des d’ara, també a les Minideixalleries. Una alternativa vàlida són els contenidors específics per a piles que existeixen a les botigues de venda d'aparells elèctrics, de joguines, de fotografia, rellotgeria, joieria, etc. Aquests establiments són els anomenats punts de recollida. BLIPVERT actua com a punt centralitzador de totes les bateries de mòbil recollides a les nostres minideixalleries i posteriorment són entregades a l’empresa PILAGEST S.L on són correctament reciclades.
La recollida de bateries en els darrers anys ha augmentat considerablement.

El tractament
El procés de tractament i reciclatge de les bateries de mòbil es realitza en les mateixes plantes de tractament on es processen piles.
El primer pas és separar les bateries per tipus. Moltes són de Liti-Ion
Les bateries són sotmeses a un procés mecànic amb diferents etapes de trituració. Atès que hi pot haver bateries que encara tinguin certa càrrega energètica, la trituració es fa en ambient controlat, per evitar possibles explosions. Després de passar per una canaleta vibratòria i un rentat amb aigua se separen els metalls fèrrics i no fèrrics, plàstic, paper i pols d'acumulador.
La pols d'acumulador passa per un procés hidrometal•lúrgic per recuperar els diferents metalls continguts. Afegint àcid i reactius obtenim finalment els següents materials llestos pel seu emmagatzematge i venda:
• Cobalt, níquel, coure, ferro, alumini, cadmi, titani, liti ... entre d'altres
Amb els materials recuperats es pot fabricar:
• Noves bateries
• Acer inoxidable
• Altaveus per a equips de música...Etc.

Per què cal tractar les bateries de mòbil?
Quan llencem les bateries de mòbil a les escombraries, hi llencem els metalls que contenen. Entre d'altres: metalls pesants, com cadmi, generant un risc ambiental.
Per això, aquests residus s'han de considerar residus especials:
• Si es disposen en un abocador incontrolat, l'aigua de pluja pot arrossegar els metalls cap als cursos subterranis d'aigua i des d'aquests, als rius i el mar, amb la possibilitat d'afectació als éssers vius.
• Si es cremen en una incineradora inadequada, els metalls es vaporitzen, es dispersen per l'aire i, quan plou, són arrossegats cap a la terra i els cursos d'aigua. La majoria dels metalls són bioacumulables i passen d'un organisme a un altre a través de la cadena alimentària.

La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix que el tractament de les piles (grup on s’inclou per similitud les bateries de mòbil) és un servei públic de titularitat de la Generalitat. En aquest sentit, l'Agència de Residus de Catalunya té la responsabilitat d'assumir-ne la gestió i ha optat per valoritzar aquests residus i recuperar els metalls pesants per a la seva posterior utilització en altres processos productius

Informa: Abdelali Azzi, 1r Batxillerat

Malbaratament farmacèutic

Les nostres farmacioles casolanes estan plenes de medicaments caducats o a punt de caducar, la millor sortida dels quals serà el reciclatge. Reciclar fàrmacs potser ens tranquil•litza, “és bo pel medi ambient” ens diuen, a jo em sembla vergonyós apedaçar d’aquesta manera el malbaratament farmacèutic d’aquest país. Els nostres successius governs, més preocupats en acontentar la indústria farmacèutica que en fomentar l’ús racional del medicament, podrien començar a GESTIONAR els recursos sanitaris abans que a retallar-los. Si s’ha fet una llei que obliga a receptar per principi actiu, per què no es fa una llei que obligui a dispensar-ne únicament les dosis prescrites pel metge?
Mentrestant però ens hem de resignar i acceptar el sistema que tenim. En cap cas hem de llençar els medicaments que ja no utilitzem a les escombraries, els hem de portar als contenidors que tenen moltes farmàcies, són uns contenidors gestionats per SIGRE, segons la seva web “SIGRE Medicamento y Medio Ambiente es una entidad sin ánimo de lucro creada para garantizar la correcta gestión medioambiental de los envases y restos de medicamentos de origen doméstico” . La implantació del Sistema Integrat de Gestió i Recollida d'Envasos (SIGRE) obeeix a una directiva europea del 1994 i a la corresponent normativa de l’Estat espanyol per la qual és obligatori el reciclatge d'envasos i l'eliminació de substàncies farmacèutiques.
Si continuem llegint en la seva web, sabrem que SIGRE va ser promoguda al 2001 pels laboratoris farmacèutics, oficines de farmàcia i empreses de distribució farmacèutica; col.lectius que tenen com a finalitat vendre el màxim de medicaments possibles...O sigui que el reciclatge de medicaments es promogut per aquells que volen vendre medicaments...Ara s’entén perquè la despesa farmacèutica d’aquest país vagi creixent i creixent i el reciclatge sigui el mal menor, costejat per tots natres, malgrat que ens vulguin fer creure el contrari.
Navegant per la web de SIGRE, en un intent de saber com es reciclen els medicaments he arribat al punt “fosc “, ens expliquen que fan amb els envasos: separen vidre, paper, plàstic..però del tema medicaments, tan sols diuen que separen aquells considerats perillosos per a tractar-los adequadament, però, com els tracten?. Mentre que els considerats no perillosos els posen en una cinta transportadora per a la seva valoració energètica...que vol dir això? Que se´n fan amb les pastilles, xarops, pomades...que tenim mortes de fàstic a casa nostra? Doncs allí no ho expliquen o jo no ho he sabut trobar
Malgrat això he trobat una web : Apotecaris solidaris, on expliquem com reciclen alguns medicaments.
Aquí us deixo els enllaços dels que venen els medicaments i dels que els reciclen. Hi ha diferències?

Col.legi de farmacèutics

Web SIGRE

La creixent fragmentació del paisatge posa en perill la vida silvestre

Carreteres, autopistes, ferrocarrils, l'agricultura intensiva i el desenvolupament urbà estan trencant els paisatges d'Europa en trossos cada vegada més petits, amb conseqüències potencialment devastadores per a la flora i fauna en tot el continent, segons un nou informe conjunt de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) i l'Oficina Federal Suïssa per al Medi Ambient (UFAM). L'estudi, ‘la fragmentació del paisatge a Europa', demostra com les àrees de terra són sovint incapaces de suportar alts nivells de biodiversitat quan es divideixen en parts petites.
Noves carreteres i vies fèrries travessen Europa, i la major fragmentació del paisatge que es deriva augmenta l'aïllament de les poblacions d'animals en fraccions més petites i vulnerables. Això també augmenta el nombre d'animals morts en topades amb vehicles i bloqueja el seu accés als recursos i als companys de cria.
I és que la creixent àrea ocupada per les infraestructures de transport i les fronteres entre elles han condemnat molts animals a viure en zones marginals. A més la fragmentació del paisatge també facilita la propagació d'espècies invasores i redueix els serveis dels ecosistemes que necessita l'esser humà per sobreviure.  Com subratlla, Jacqueline McGlade, Directora Executiva de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA): "Els paisatges canvien constantment, però en les últimes dècades els éssers humans els han modificat sense pensar en els impactes acumulatius i a un ritme que no té precedents".
El valor d'aquest informe és que presenta per primera vegada el grau de fragmentació del paisatge a tot el continent utilitzant el mètode científic i el paisatge que descriu és preocupant. Però, tot i que la situació és crítica, també es posen de relleu polítiques actives de protecció que resulten eficaces per minvar el impacte de la fragmentació, com ara la construcció de passos de fauna.
Moderar la construcció de carreteres, clau per revertir la tendència.
En primer lloc cal, segons l'estudi, millorar les carreteres velles en lloc de construir noves infraestructures viàries, i evitar aquelles que passen a prop d'assentaments de fauna, així com la construcció d'infraestructures viaries o fèrries prop d'altres. A més s'han de construir més túnels, passadissos i ponts per permetre que els animals puguin moure amb més llibertat, diu l'informe.
A més, quan el volum de trànsit baixa, cal reduir les carreteres o desmantellar-les per complert. Aquesta forma de planificar implicaria també considerar eficaçment els efectes acumulatius, actuant segons el principi de precaució, per evitar repetir errors del passat. En aquest sentit, el problema de la fragmentació del paisatge també és considerat per l'Estratègia de la Unió Europea recentment adoptada sobre la biodiversitat i els ecosistemes, on es destaca la necessitat ‘d'infraestructures verdes'.
La llebre marró cau però es recupera lleugerament el teixó.
L'informe posa com a exemple la llebre marró a Suïssa,  una espècie que ha estat empesa a la vora de l'extinció per la fragmentació del paisatge en combinació amb altres impactes humans com ara l'agricultura intensiva. El moviment dels animals ha estat bloquejat pels camins, de manera que els ha resultat difícil escapar del mal temps, i a més, sovint són atropellats. Però també presenta experiències positives. Per exemple, els teixons als Països Baixos van estar en declivi durant molts anys, fins que es va establir al 1984 una "política de desfragmentació". Aquesta política va fer que els constructors planificaren "tubs teixó 'per permetre el moviment més fàcil i segur d'aquests animals tímids. Això ha fet que la població holandesa del teixó hagi augmentat , tot i que lleugerament.
La fragmentació del paisatge: un panorama mixt a Europa.
De l'informe se'n poden extraure algunes conclusions interessants pel que fa als diferents països europeus: 
- Els nivells més alts de fragmentació es troben a Benelux, seguit de Malta, Alemanya i França.
- Romania ha evitat amb èxit a gran escala la fragmentació del paisatge. Al país el 5,18% de la superfície  està protegida (12.360 km²),(hi ha 13 parcs nacionals). Això significa que aquest país proporciona l'hàbitat per al 60% dels óssos, el 40% dels llops i el 35% de linx a Europa.
-El Regne Unit és terra de contrastos, ja que té els més alts nivells de fragmentació d'Europa a prop de Londres, mentre que les terres altes escoceses són algunes de les zones menys fragmentades.
-La baixa densitat de població, les muntanyes i les zones remotes fan que Escandinàvia tingui en general molt baixos nivells de fragmentació del paisatge.
-Els països mediterranis com Espanya, Grècia i Itàlia tenen un nivell mitjà de la fragmentació del paisatge en general, amb una major fragmentació en moltes zones urbanitzades costaneres.
- A Europa oriental i central, hi ha ambiciosos plans de construcció de carreteres. Per exemple, Polònia té un programa de construcció d'una autophttp://www.blogger.com/img/blank.gifista sense precedents, què representa el 40% del mercat de la construcció de carreteres a la regió en els propers anys. Això pot tenir un fort impacte si no es prenen mesures per preservar la connectivitat i compensar la pèrdua d'hàbitat.
En conclusió, un nou informe de l'AEMA adverteix de la pèrdua de biodiversitat associada a la fragmentació del paisatge i recomana construir només les infraestructures de transport realment necessàries i planificar bé els corredors de vida silvestre.
Aquí teniu una petita mostra visual del que significa aquest problema:
Nyus en perill

Informa: Mireia Amat Tufet 1r Batxillerat

El fosc destí dels electrodomèstics vells

El Ricard Blanch i el David Vallverdú , m’han donat a conèixer una investigació de l´OCU (“Organización de Consumidores y Usuarios”) sobre el reciclatge d´electodomèstics a l´Estat espanyol. Es bastant decebedor descobrir que el nostre esforç individual per a reciclar no serveix per a res si no hi ha darrera una gestió responsable dels residus.
Us faré cinc cèntims de la noticia mitjançant un exemple:
Imagineu que compreu una nevera, no sé si sabeu que en el preu que pagueu hi van incloses les despeses de reciclatge per quan l´aparell deixi de funcionar, aquests diners van a parar al fabricant .
Al cap d´un temps la nevera s´espatlla i no es pot arreglar, que fem? Portar-la a la deixalleria, pocs fabricants se´n fan càrrec directament. Que en fan a la deixalleria de la nevera? Molts cops no en fan res, o ve algú i se l´emporta, o es desmunta i les peces acaben en un ferroveller...Segons l´estudi mencionat, 1 de cada 5 aparells acaben en una planta de reciclatge autoritzada i de vegades aquesta es troba a distàncies astronòmiques del punt d’origen.
No hem d’oblidar que moltes peces d´electrodomèstics poden ser tòxiques, així que no haurien de llançar-se a qualsevol lloc, necessiten un tractament específic que tan sols poden proporcionar empreses acreditades en aquest camp.
I els diners que vam pagar per reciclar la nevera? On han anat a parar? Aquesta és una bona pregunta que us respondrà la investigació de l´OCU:
Reciclage de Aparatos: Tu dinero a la basura

I de les plantes de tractament de residus elèctrics i electrònics, que en podem dir? Suposadament fan la seva feina però existeixen evidències per a posar-ho en dubte. Al juny del 2011 el diari El País va publicar un reportatge on es denunciava el tràfic de ferralla electrònica europea cap a països pobres i un dels orígens d’aquest material era precisament una planta de reciclatge española: Cespa, filial de Ferrovial. Us recomano la lectura de l´article :
Su nevera vieja contamina África

On es llencen els CD's?

Reciclar s’ha convertit en un hàbit molt saludable en moltes cases catalanes i també en el nostre Institut, malgrat que mai hem d’oblidar que el millor residu és aquell que no és produeix!

Tots sabem on llençar un Tetra Brik, una llauna, un tap de suro ...i si no sempre podem consultar la pàgina de l’Agència de Residus de Catalunya. Després de passejar-me una estoneta per la web de l´Agència, no hi ha hagut manera de poder respondre a una pregunta que em ve al cap, des de que l´altre dia a l´Insti vaig trobar un CD dins un contenidor per al paper...On es llencen els CD´s? He trobat un reportatge de fa uns anys que van passar a TV3 que m’ha donat la resposta: Reciclatge de CD's

D’ençà fins ara la cosa no ha canviat gaire, es veritat també que els CD´s i DVD´s cada cop es van substituint per suports reutilitzables com són els discs de memòria externa. Cederika és l' única empresa que he trobat, encarregada de fer el reciclatge dels CD´s a tot l´estat espanyol.

Un altre vídeo interessant on els representants d’un partit polític català reclamen més punts per la recollida de CD´s, donat que pocs municipis catalans gaudeixen d’aquest servei: Demanda municipal de reciclatge de CD's

He trobat un altre enllaç d’una empresa que explica tot el procés de fabricació d´aquests productes i també com es reciclen: Com es fabriquen i es reciclen els CD's

Buscant com reciclen aquests materials en altres llocs he trobat això:
Reciclatge de CD's als USA (en anglès)

En resum: Els CD’s i DVD’s que ja no volem no s’han de llençar mai al contenidor groc, doncs no estan fets d´un plàstic lleuger com el dels envasos sinó de policarbonat, tampoc s’han de llençar al rebuig, perquè estan fets d’aquests valuós plàstic que no és tòxic però que s’empra en estris tan útils com ulleres, carcasses de material d’ofimàtica, telèfons... Si no els podem portar a la deixalleria (perquè ja sabem que no totes tenen el servei de recollida per a portar-los a reciclar) sempre ens queda l´opció d’acumular-los i fer-ne manualitats. Un vídeo molt bonic sobre les possibilitats artístiques dels CD´s i DVD´s que ja no volem: Art i CD's

Per últim, una nova manera fàcil i barata per a reciclar aquests materials: Patentat un nou sistema per a reciclar CD's i DVD´s

Gea i la Hipòtesi Gaia

Gea o Gaia, és la deessa grega de la Terra, encarna la mare de tot el que hi trobem, oceans, aire, terra i vida. Gaia fou el nom suggerit pel novel•lista i premi Nobel William Golding (1911-1993) al químic britànic James Lovelock (1919), per a designar la seua hipòtesi sobre el comportament orgànic de la Terra (Gaia: A New Look at Life on Earth , 1979). Aquesta hipòtesi manté que els organismes vius de la Terra regulen d'una forma activa la composició química de l'atmosfera i la hidrosfera. En resum diu que la Terra funciona com un superorganisme, que s’autoregula (tècnicament això s’anomena homeòstasi). Aquesta hipòtesi però és molt controvertida i no tots els científics hi estan d’acord. Una de les seves grans defensores és la coneguda biòloga americana Lynn Margulis (1938)
Una de les proves on Lovelock fonamenta la seva idea és en la diferent composició de l´atmosfera terrestre, respecte a les atmosferes de Mart i Venus. La Terra presenta una atmosfera amb molt d'oxigen, el 21%, i 1,5 ppm de metà. Se sap que el metà i l'oxigen, en ser il•luminats per la llum del Sol, reaccionen entre si. Perquè ambdós gasos puguen coexistir en el seu estat actual a l'atmosfera, cal una aportació constant de més oxigen i de més metà. L'única explicació factible d'aquest fet, altament improbable segons les lleis de la química, és la seua manipulació diària des de la superfície terrestre. Cap reacció química no pot alliberar les immenses quantitats de metà i oxigen que això requereix i per tant ell conclou que l'agent manipulador és la vida. (Arnald Marcer (1993), enciclopèdia Biosfera)
Malgrat la manca de consens entre la comunitat científica, la hipòtesi Gaia ens atansa a la mitologia grega i a d’altres cultures que han considerat la Terra com un organisme viu. Gaia representa una visió de la Terra que va més enllà de la ciència i qüestiona el paper central dels humans entre els éssers vius; en paraules de Lovelock: “So far as Gaia is concerned, humans are not special. We're just another species. There is a strong ethic attached to Gaia, and that is that the species that lives well with its environment favours it for its progeny and the species that fouls the environment spoils it for its progeny and goes extinct”

Si voleu ampliar la informació:

Web de James Lovelock

Entrevista a Lovelock