Som Escola Verda

Benvinguts al Bloc dedicat al projecte Escola Verda de l´INS Almatà de Balaguer. Aquest espai pretén ser una eina més per a què el nostre centre segueixi vetllant per la salut del maltractat planeta Terra. Tots esteu convidats a participar-hi activament. Podeu enviar articles, suggeriments i el que us sembli adient a la Núria Farré, professora de Cultura Clàssica
del centre: nfarre3@xtec.cat











dimarts, 23 d’octubre del 2012

Paper de Pedra




El paper de pedra fabricat per l'empresa EmanaGreen és una combinació de Carbonat Càlcic (80%) amb una petita quantitat de resines no-tòxiques (20%) per crear un substrat sostenible fort.

El Carbonat càlcic prové majoritàriament de deixalles de la indústria de la construcció com el marbre, la calcària i el guix,  mòlts fins a convertir-los en una pols molt fina. La resina, que és de Polietilè, prové en part de residus postindustrials reciclats i actua com un lligant per al carbonat càlcic. De la simbiosi d'aquests materials s'esdevé un producte de textura suau però molt resistent tant a l'aigua com al trencament.


http://emanagreen.com/es/

dissabte, 15 de setembre del 2012

Abocadors il·legals


Descobreixen 15 abocadors incontrolats de deixalles a l'Alt Empordà després del gran incendi

A tot Catalunya hi ha uns 500 'punts negres', una trentena dels quals, a les comarques gironines

notícia completa

dimecres, 20 de juny del 2012

Plantada de flors























Amb els alumnes de 1r de Batxillerat de Biologia hem fet una planadeta de flors a l´Hort del centre per acomiadar el curs amb alegria.

Taula periòdica artística


Amb els de 3r ESO A dins l'assignatura de física i química hem construit una taula periòdica artística amb material reutilitzat. Hem fet servir: papers i fils de tota mena, etiquetes, envasos, xapes....Ha estat una activitat molt divertida i alhora productiva, doncs han aprés moltes aplicacions desconegudes de tots els elements que existeixen

dimarts, 19 de juny del 2012

És veritat que la temperatura del planeta augmentarà 2 graus al final del segle?



En una entrevista feta duran la participaciódel Senyor Thomas Stocker en les jornades “Els canvis bruscs. Ciència i medis de comunicació”.
El professor de física ambiental i clima de la Universitat de Berna (Suïssa) i membre de l’IPCC, el senyor Thomas Stocker,  ha posat en dubte el fet de no superar els 2 graus centígrads  de la temperatura global del planeta, si les mesures de tothom no són més ambicioses. Aquest senyor afirma que és impossible que la temperatura global no augmenti més d’un grau. Ha assegurat que no superar el 1.5 graus centígrads  cada vegada és més impossible de fer realitat, i ha insistit molt, que per a frenar l’augment d’aquesta temperatura, i que per allà meitat de segle aquesta sigui inferior a 2 graus, s’hauria de reduir un 10% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a partir del 2035.
El professor,  creu que la terra no està a una posició de no retorn, però també ha dit que s’hi pot trobar, si no s’actua aviat. Textualment aquest senyor ha dit:  "Según el tiempo que estemos sin mitigar, la ventana de oportunidades de frenar el cambio global se estrecha"
Thomas Stocker creu que és millor prendre mesures, que no pas adaptar-nos a les noves temperatures, i ni als efectes hivernacles que aquestes comporten.

Noemí Codina (1r Batxillerat)

Contaminació per purins


Un problema mediambiental de gran magnitud que afecta moltes zones de Catalunya és el dels purins (residus líquids i semilíquids) que contaminen les aigües per nitrats. Fa temps que s'intenta combatre la contaminació per aquests residus amb una llei que obliga els productors a responsabilitzar-se'n. Però la llei no sempre es compleix. Segons els ramaders, la solució de tractar els purins en plantes especialitzades no sempre és factible.

La moderna planta de tractament de purins de Juneda dóna servei a prop d'un centenar de ramaders de les Garrigues agrupats en un pla de gestió col·lectiu. I és que el problema de la contaminació per purins es pot transformar en un negoci.

A la planta hi porten cada dia 300 metres cúbics de purins, és a dir, uns 100.000 a l'any, que es transformen en 5.000 tones de fems sòlids útils per adobar la terra sense contaminar. A més, en surt biogàs i electricitat per al consum.

Aquesta solució, però, al problema dels purins, no és rendible a tot arreu, tal com es preveia al començament. Hi ha d'haver una gran concentració de ramaders en un radi de 30 quilòmetres perquè funcioni.

El president de Tracjusa, planta de tractament i reducció de purins excedentaris, ha explicat que la realitat és que moltes granges no tenen aprovats encara els seus plans de gestió de purins que preveu la llei. Segons Tracjusa, haurien de pagar sancions i no poden rebre ajuts de l'administració ni nous permisos.

Una responsabilitat que els empresaris del porc atribueixen a l'administració. Ricard Parés, director de PORCAT, l'Associació Catalana de Productors de Porcí, ha dit que el govern estudia amb tots els sectors afectats una moratòria que desbloquegi la situació. Una moratòria que permeti consensuar un nou model de gestió dels purins per transformar-los en adob i que es basi en les bones pràctiques agràries, ha afegit.

D'aquesta manera es podria evitar la contaminació de les aigües per nitrats, sobretot a les zones més vulnerables. 


Vídeo: Contaminació de l'aigua per purins

Josep Llovera Puig (r Batxillerat)

diumenge, 17 de juny del 2012

CHEMTRAILS: ESTELAS QUÍMICAS Y CONSPIRACIÓN PARA EL GOBIERNO GLOBAL


Algunos investigadores denuncian que un tipo concreto de estelas celestes son consecuencia de operaciones militares orientadas a producir alteraciones en el clima y que también contienen sustancias químicas peligrosas para los ecosistemas y la salud de la población. ¿Estamos ante una sospecha justificada o sólo se trata de paranoia ?
En los cielos de todo el mundo se dibuja a diario una gigantesca red de las estelas dejadas por los aviones. Sin embargo no todas son fruto del motor a reacción.
Si miramos el cielo en un día despejado, es posible que veamos la estela blanca característica que dejan tras su paso los aviones a reacción. Hasta aquí todo es normal.
Sin embargo, desde hace algunos años estos trazos blancos no se diluyen, sino que permanecen en el firmamento durante mucho tiempo, extendiéndose lentamente hasta formar una leve bruma, incluso se observan verdaderos diseños similares a rejillas que éstos aviones dibujan en el cielo.
Son los llamados chemtrails (trazos químicos, en inglés). Y según algunos investigadores no se trata de las clásicas estelas de los aviones (contrails), sino de una auténtica fumigación química.
El análisis químico de la composición de estas estelas persistentes al precipitarse sobre la tierra parece justificar las sospechas. Estos estudios han identificado metales pesados como el barium o el aluminio.
Quienes investigan dicho fenómeno, a caballo entre la leyenda urbana y la conspiración, aseguran que esos trazos químicos son responsables de numerosas alergias, dolores de cabeza, e incluso de cambios meteorológicos. Pero hay más .
Condensación versus quimificación:
“¡Allá va un avión a chorro!”, exclaman quienes observan en el azul cielo estelas blancas que se desvanecen rápidamente. Son producto de la condensación del aire caliente de los motores (contrails) en contacto con temperaturas gélidas. Las columnas de humo químico blanco (chemtrails), en cambio, permanecen por horas en las alturas y gradualmente se entremezclan hasta ocultar el azul. Las aeronaves fumigadoras vuelan en peligrosas piruetas entrecruzadas y en proximidad ilegal unas de otras. Observadas bajo ciertos ángulos de la luz solar las estelas químicas se identifican por barras prismáticas de colores.
Una operación encubierta nunca antes realizada por militares está causando enfermedad y consternación en varios países. Según expertos, los responsables son aviones cisterna de la Fuerza Aérea, en desafío a regulaciones de la aviación civil, la salud pública y las leyes de polución.

Las pruebas hablan:
Las estelas del aerosol fueron fotografiadas vía satélite sobre Irak y Arabia Saudita durante la Guerra del Golfo y ahora en los Estados Unidos, San Francisco, Oakland , Berkeley, Santa cruz y todo California. Afganistán fue saturado con aerosol químico, y las fibras de polímero del aerosol de bario en la atmósfera pueden ser usadas como un sistema de detección óptica para descubrir la presencia de agentes biológicos. ¿Suena increíble? Quizás lo sea.
El programa ha sido declarado “secreto” para la población civil y para las agencias de protección ambiental (EPA). En verdad, los sistemas computarizados y la química han sido fusionados para usar como armas de guerra, en detrimento de la salud ambiental y humana.
¿Cómo puede mantenerse en secreto una estratagema tan grandiosa de ingeniería planetaria? Bien, piensen por cuánto tiempo se han ocultado a un público drogado, indiferente y desilusionado, los horrores del agente naranja entre el pueblo vietnamita, la enfermedad de la Guerra del Golfo, que dejó incapacitados o mató a miles de combatientes, o las 16.000 muertes en Chernobyl.
Las sales solubles de bario son tóxicas para los mamíferos; se diluyen rápidamente en el tracto gastrointestinal y se depositan en músculos, pulmones y huesos. No se sabe el efecto a largo plazo que tiene el bario en los seres humanos.
Cientos de miles de norteamericanos llenan las salas de emergencia de los hospitales en una especie de epidemia de una enfermedad fatal con características gripales, y es fácil deducir que pueda estarse llevando a cabo algún tipo de “selección de población” ­algo que ha sido meticulosamente documentado­ de acuerdo al plan del Comité de 300 de Haig-Kissinger, de reducir la población mundial en 2 billones de personas por medio de guerras, hambruna, enfermedades, etc.
Según pioneros eugenistas, desde hace 85 años se realiza la eliminación de “comilones inútiles” y “malezas humanas”. No hay evidencia, ni pruebas en el otro sentido, de que la fumigación con químicos sea un atentado deliberado para reducir la población, a pesar de lo que publicó el Dr. John Coleman en noviembre de 1991.
Una gripe que no es tal:
La semana antes de Navidad de 2004, había 55 enfermos esperando turno para emergencia en dos hospitales de Montreal, y en Toronto solamente uno aceptó pacientes. El Peterborough Regional Hospital recibió el récord de 307 pacientes dos días seguidos. Se dio la misma situación en ciudades de EEUU, y las ambulancias fueron en muchos casos rechazadas. La BBC de Londres informó que se contrataron camiones refrigerados para transportar cadáveres.
La prensa no mencionó las gigantes equis sobre los cielos de Gran Bretaña, Canadá y EEUU, o la gelatina marrón que había caído en los parabrisas en Birmingham, Inglaterra, o el material filamentoso llamado “cabello de ángel” que caía de jets que volaban a grandes alturas sobre el Caribe, Australia y Sudáfrica.
Desde 2001-2002, casi toda la población norteamericana ha estado enferma, o conoce a alguien que súbitamente se enfermó de gravedad con síntomas recurrentes de gripe mucho más persistentes y severos que los de un resfrío común, o ataques de vértigo y agotamiento. La cadena ABC News dijo que los doctores veían gripe donde no existía. El Dr. Andrew Winquist, del Centro Nacional de Enfermedades Infecciosas concluyó que muchos habían sido infectados con un germen que no tenía nada que ver con la gripe. Después que el director de un hospital regional declaró a los medios que la misteriosa enfermedad “mata aún a gente sana en cuatro o cinco días”, el Centro para el Control de Enfermedades (CDC) informó sobre muertes por una enfermedad del sistema respiratorio a niveles epidémicos. Los niños y ancianos son los más vulnerables a la fumigación química.
Vídeo: Chemtrails

Viviana Macipe (1r Batxillerat)

ASSAJOS CLÍNICS DE LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA A PAÏSOS DEL TERCER MÓN


Els fabricants de medicaments mai no havien prestat tanta atenció als pobres del planeta. A Sud-àfrica i a l’Índia, els grans laboratoris de Boehringer Ingelheim contrasten amb el paisatge. Els seus competidors Pfizer, GlaxoSmithKline (GSK) i Astrazeneca hi han creat també, grans centres d’assajos clínics. Instal•lats en països en vies de desenvolupament amb l’objectiu de realitzar-hi experiments amb uns productes que més tard, si funcionen, seran comercialitzats en els països rics. Treballen, sobretot, amb problemes de salut com les malalties cardiovasculars, artritis, hipertensió i osteoporosi. Cada medicament ha de ser provat en més de quatre mil pacients per a ser validat, conseqüentment, aquests pacients, no provenen d’occident. Menys d’un 15% de la població dels països rics accepten participar en proves experimentals. Per tal de remeiar aquest problema, els laboratoris realitzen aquestes proves als països en via de desenvolupament, com la Xina, Xile, Mèxic, Brasil, Bulgària, Estònia, Romania, Croàcia, Letònia, Malàisia i Filipines, ja que hi ha molts pacients que mai han estat tractats, "pacients naïfs". No és gaire sorprenent que en aquestes condicions tota una sèrie d’escàndols hagin esclatat: - En els anys setanta, un medicament no autoritzat, la quinacrina, va ser distribuït entre centenars de milers de dones, i les va tornar estèrils. -A mitjans dels anys vuitanta, un anticonceptiu injectable, retirat del mercat després de descobrir que havia produït tumors en la rates, va ser provat en centenars de dones -El 2003, un medicament anticancerós experimental va ser administrat a més de 400 dones que intentaven millorar la seva fertilitat; el producte era tòxic per als embrions.. Així doncs, crec que altes reivindicacions, podrien posar fi a certes proves, i comportar la posada en marxa de la justícia per a les persones afectades.

Més informació:
Vídeo Teresa Forcades
Película: El jardinero Fiel

Ainara Meler (1r Batxillerat)

dijous, 8 de març del 2012

AluminiNO




L’alumini és el segon metall més abundant al nostre planeta. S’extreu d’un mineral anomenat bauxita. L’alumini té unes característiques molt interessants per fabricar infinitat de productes: És dúctil, resistent a l’oxidació, lleuger, mal·leable, aïllant...Llàstima que el seu cost ambiental sigui tan elevat!
Per a obtenir 2 tones d’alumini es generen: 1,3 tones de fang amb metalls pesants, 60 kg de diòxid de sofre (gas causant de la pluja àcida), 4.000.000 m3 de fluoramina (gas irritant, tòxic per a les plantes i que produeix alteracions als ossos, les dents, els ronyons i els cabells). I, com si tot això no fos prou, encara hem d’afegir-hi la increïble despesa energètica que demana la seva obtenció: 15.000 kWh per tona d’alumini!
Si tenim en compte que per cada tona d’acer es gasten 5.000 kWh,ens podem adonar que
l’alumini és dels materials que suposen una despesa energètica més elevada.

La importància del reciclatge de l’alumini

L’alt cost ambiental de l’alumini fa que sigui molt important la recuperació i el reciclatge dels envasos. La mateixa indústria productora està interessada en el seu reciclatge; perquè reciclar llaunes d’alumini és un negoci rendible, donat que l’aliatge de l’alumini que es torna a fondre serveix altra vegada i se n’obté un laminat de la mateixa qualitat que el que s’obté de nou i en canvi,la despesa energètica del reciclatge representa tan sols un 4% de l’energia que es gasta en extreure el metall de la bauxita: 581 kWh/tona!

Però no tot és tant senzill; la major part de l’alumini que es recupera només és el dels envasos de refrescos. Molts altres dels productes fets d’alumini que utilitzem diàriament són massa cars i complexos de reciclar:

•Bosses de cafè (capes premsades de plàstic i alumini)
•Paper d’alumini (sovint oliós i de fragments massa petits)

En definitiva, podríem dir que el paper d’alumini pràcticament no es recicla.

Si ens basem en les dades que tenim actualment, ens podem adonar que el cost de fabricació del paper d’alumini és tan exagerat com el següent exemple ens mostra:

•Producció de làmines d’alumini per fer paper domèstic a l’Estat espanyol:60.000 tones anuals.
•Energia gastada per produir les 60.000 tones: 900.000.000 kWh.900.000.000 kWh = consum anual de 250.000 famílies catalanes!

Si cliqueu aquí podeu veure un vídeo sobre la fabricació del paper d´alumini.

Per tal d’evitar el paper d’alumini existeixen una gran quantitat de productes reutilitzables de diferents mides i colors que serveixen per a embolicar entrepans, fruites, galetes....

Aquí en tenim uns exemples:

- Bossa de roba tradicional
- Carmanyoles
- Tovallons de roba, hi ha fins i tot empreses que en comercialitzen per aquesta finalitat : Ecoto
- Sistemes com el Boc'n roll
- En cas de no disposar de sistemes reutilitzables podeu emprar paper de cuina absorvent, doncs el seu impacte ambiental és menor que el de l’alumini.

Si voleu podem mirar aquest video : Alternatives al paper d’alumini per embolicar entrepans

- Si no heu pogut evitar utilitzar paper d’alumini, recordeu que l´heu de llençar en el contenidor groc per a poder-lo reciclar.

Cliqueu aquí per a veure un vídeo sobre el tractament de les deixalles del contenidor groc.

És evident doncs, que la utilització de paper d’alumini per a embolicar entrepans té un cost ambiental que difícilment ens podem imaginar si tenim en compte que és un material que s’utilitza un sol cop per llençar-se immediatament.

Per aquest motiu volem engegar una campanya "contra el paper d'alumini" amb el lema ALUMININO i necessitem la vostra col.laboració. Es tracta d'anar canviant el paper d'alumini per opcions més sostenibles, preferiblement materials reutilitzables.
Per veure si la campanya dóna resultats, un dia a la setmana abans de l´hora del pati, farem un sondeig de com emboliquem els entrepans de l´esmorzar i apuntarem les dades en una graella. Al cap de dos mesos veurem si hem millorat els nostres hàbits mediambientals. Hi haurà un premi per la classe que utilitzi menys paper d'alumini i més envasos reutilitzables per a guardar els seus esmorzars.

Font de l'article: Escola de Natura El Corredor(Societat Catalana d’Educació Ambiental)

Podeu consultar altres webs:

Evitar el aluminio
Un paper curiós
Campanya Aluminim
Impacte ambiental de l'extracció de l'alumini
Fabricació del paper d'alumini
La increïble història del Sr. Al'Um-Ini
La mina. Historia de una montaña sagrada.
Alerta a Hongria i Romania pel vessament de fang tòxic

divendres, 2 de març del 2012

Olis de fregir


Una bona manera de reciclar els olis usats és fer sabó casolà, tal com fan encara en molts indrets del nostre país, seguint l'exemple de generacions que no han tingut altra opció que reciclar per a sobreviure.
Uns alumnes de batxillerat del nostre Institut han estat els guanyadors del 2n concurs de Vídeo Científic organitzat pel CRECIM (Centre de Recerca per a l'educació científica i matemàtica) amb el seu vídeo Saponificació, on ens mostren la part més científica de la reutilització d'olis.

Transgènics sorprenents


Seguint amb el tema transgènics, el Sergi Manzaneque de 1r de Batxillerat ens ha explicat moltes curiositats al respecte. Des de panotxes de blat de moro "gegants" fins a peixos amb capacitats inimaginables...Aquí us deixo el power point que ens ha presentat

divendres, 17 de febrer del 2012

Els pros, els contra i una valoració científica sobre els transgènics


Els transgènics, són organismes als qui s'ha modificat el seu material genètic per a obtenir-ne algun rendiment beneficiós per a l´home. Aquests productes però tenen els seus defensors i els seus detractors. No falten però argument pseudocientífics per a destruir-los i interessos econòmics per a defensar-los...Qui té raó?

Arguments a favor:

Augmenta la productivitat: Si tenim cultius resistents a plagues i a herbicides
les pèrdues es minimitzen de manera que el rendiment augmenta considerablement.

Millora el rendiment:
La modificació genètica de alguns cultius produeix una planta més curta i forta,
per tant, augmenta el rendiment de la planta ja que aquesta inverteix més
energia a les seves parts comestibles.
Agricultura ecològica: Els insecticides els fabrica la pròpia planta de manera
que actuen d'una forma més localitzada sense que es dispersi pel medi ambient.

Plantes resistents a la sequera i al fred: La sequera es una amenaça per a l’agricultura, ja que, pot produir la pèrdua dels cultius, modificant genèticament les plantes es pot arribar a duplicar el seu rendiment en condicions de sequera o de gelades.

Utilitzar terres marginals:
Ens permet poder plantar en llocs que es torben inutilitzats per ser excessivament salins, ja que la planta té el gen de la tolerància a la sal.

Beneficis nutricionals: És possible l’obtenció d’aliments amb major contingut de vitamines, minerals i proteïnes o aliments amb menor contingut de grassa.

Ingesta de vacunes: Fer plantes transgèniques que continguin anticossos contra determinades
malalties de manera que al ingerir-les ja quedéssim immunitzats.

Prolongació de la conservació i durabilitat dels aliments: S’ha pogut retardar la maduració de les fruites i verdures, cosa que ens permet guardar-les durant més temps.

Arguments en contra:

Risc per la salut humana i animal:

-Alguns aliments transgènics poden resultar ser tòxics per a les persones i ocasionar reaccions al·lèrgiques.
-També podrien provocar resistència a antibiòtics

Risc pel medi ambient:

-Dispersió incontrolada de la descendència de la planta transgènica.
- El vent o la pol·linització pot transportar llavors genèticament modificades a una altra planta natural i transformar aquesta en transgènica.
-Afectar a nombrosos insectes i fongs que fan feines beneficioses fundamentals per als processos biològics.

VALORACIÓ CIENTÍFICA

Els següents punts són valoracions científiques d’especialistes:

Si la modificació genètica d'aliments és antinatural, són també antinaturals tots els altres
elements de l'agricultura; les vaques, avui, produeixen molta més llet que abans, els pollastres creixen molt més de pressa i les gallines ponen més ous que les seves predecessores.

No es creu que hi hagi molta diferència entre la modificació genètica d'aliments i les transformacions permeses en conreus i en el bestiar al llarg de la història de l'agricultura;
el blat de moro dolç original era una petita hortalissa de la mida d'un dit, avui és més gros que la mà d'un home, un canvi fet únicament per mitjà del desenvolupament agrari.

La modificació genètica és una prolongació del desenvolupament que ha tingut lloc durant milers d'anys per tal d'assegurar la qualitat dels productes alimentaris.

Els aliments modificats genèticament, són tan sols una part més del desenvolupament humà.

No podem permetre dir no a la tecnologia, que pot reduir l'ús de pesticides i oferir aliments més
saludables, tan sols perquè tenim por per la naturalesa.

És realment impossible preveure el risc en un món que canvia constantment.

Serà raonable acceptar un cert grau de risc si els beneficis són prou importants.

No ens podem permetre de dir no a les plantes modificades genèticament, que poden reduir l'ús
d'insecticides d'esprai.

Amb el medi ambient amenaçat, hauríem d'agrair que una tecnologia ens possibiliti la protecció.
Per més informació:
Agència Catalana de Consum

diumenge, 5 de febrer del 2012

Guiem Soldevila i Ponç Pons




L’altre dia vaig descobrir per casualitat un jove cantautor menorquí; Guiem Soldevila, gràcies a un llibre i CD que em va deixar la Merche, del IV certament “Terra i Cultura” Premi Miquel Martí i Pol que s’atorga a la millor cançó amb música original d'un poema en llengua catalana. Totes les cançons del CD són precioses però entre elles Godthus em va captivar al reconèixer entre la música les paraules del poeta Ponç Pons, també menorquí . Em va agradar tant que em vaig comprar tot el CD, Nura, nom del llibre del poeta. El disc és fantàstic, et transporta cap a la Menorca invisible des de na Macaret fins al nostre passat, repassa escriptors, herois literaris... guerres i genocidis; els humans al descobert, destapades les vergonyes d’aquí i d’enfora. Amb un llenguatge incisiu i precís, Ponç Pons ens apropa al més íntim de natres mateixos de la ma d’un músic jove com és en Guiem. Un disc que et posa la pell de gallina quan sents:

Més enllà de Montgofre el sol s'alça esplendent
i perfila els illots plens d'esquius gavians
Sé que al món hi ha altres llocs de més verge bellor
Jo sóc part dels vuit vents que m'han fet menorquí
Terra humil i mortal som un nom sense orgull
una llengua que el temps ha posat de genolls


Un cant a la Terra, a l’arrelament, a la nostra fustigada llengua, a la pau, a la literatura, a la nostàlgia...i sobretot a l'amor. Molt recomanable!!!
Enllaços per escoltar les cançons d’en Guiem Soldevila:

Web Guiem Soldevila
Godothus
Nura i Guiem Soldevila
Ponç Pons
Música de poetes