Els fabricants de medicaments mai no havien prestat tanta atenció als pobres del planeta. A Sud-àfrica i a l’Índia, els grans laboratoris de Boehringer Ingelheim contrasten amb el paisatge. Els seus competidors Pfizer, GlaxoSmithKline (GSK) i Astrazeneca hi han creat també, grans centres d’assajos clínics.
Instal•lats en països en vies de desenvolupament amb l’objectiu de realitzar-hi experiments amb uns productes que més tard, si funcionen, seran comercialitzats en els països rics.
Treballen, sobretot, amb problemes de salut com les malalties cardiovasculars, artritis, hipertensió i osteoporosi.
Cada medicament ha de ser provat en més de quatre mil pacients per a ser validat, conseqüentment, aquests pacients, no provenen d’occident. Menys d’un 15% de la població dels països rics accepten participar en proves experimentals. Per tal de remeiar aquest problema, els laboratoris realitzen aquestes proves als països en via de desenvolupament, com la Xina, Xile, Mèxic, Brasil, Bulgària, Estònia, Romania, Croàcia, Letònia, Malàisia i Filipines, ja que hi ha molts pacients que mai han estat tractats, "pacients naïfs".
No és gaire sorprenent que en aquestes condicions tota una sèrie d’escàndols hagin esclatat:
- En els anys setanta, un medicament no autoritzat, la quinacrina, va ser distribuït entre centenars de milers de dones, i les va tornar estèrils.
-A mitjans dels anys vuitanta, un anticonceptiu injectable, retirat del mercat després de descobrir que havia produït tumors en la rates, va ser provat en centenars de dones
-El 2003, un medicament anticancerós experimental va ser administrat a més de 400 dones que intentaven millorar la seva fertilitat; el producte era tòxic per als embrions..
Així doncs, crec que altes reivindicacions, podrien posar fi a certes proves, i comportar la posada en marxa de la justícia per a les persones afectades.
Més informació:
Vídeo Teresa Forcades
Película: El jardinero Fiel
Ainara Meler (1r Batxillerat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada