Amb els alumnes de 1r de Batxillerat de Biologia hem fet una planadeta de flors a l´Hort del centre per acomiadar el curs amb alegria.
Som Escola Verda
Benvinguts al Bloc dedicat al projecte Escola Verda de l´INS Almatà de Balaguer. Aquest espai pretén ser una eina més per a què el nostre centre segueixi vetllant per la salut del maltractat planeta Terra. Tots esteu convidats a participar-hi activament. Podeu enviar articles, suggeriments i el que us sembli adient a la Núria Farré, professora de Cultura Clàssica
del centre: nfarre3@xtec.cat
del centre: nfarre3@xtec.cat
dimecres, 20 de juny del 2012
Plantada de flors
Amb els alumnes de 1r de Batxillerat de Biologia hem fet una planadeta de flors a l´Hort del centre per acomiadar el curs amb alegria.
Taula periòdica artística
Amb els de 3r ESO A dins l'assignatura de física i química hem construit una taula periòdica artística amb material reutilitzat. Hem fet servir: papers i fils de tota mena, etiquetes, envasos, xapes....Ha estat una activitat molt divertida i alhora productiva, doncs han aprés moltes aplicacions desconegudes de tots els elements que existeixen
dimarts, 19 de juny del 2012
És veritat que la temperatura del planeta augmentarà 2 graus al final del segle?
En una entrevista feta duran la participaciódel Senyor Thomas Stocker en les jornades “Els canvis bruscs. Ciència i medis de comunicació”.
El professor de
física ambiental i clima de la
Universitat de Berna (Suïssa) i membre de l’IPCC, el senyor
Thomas Stocker, ha posat en dubte el fet
de no superar els 2 graus centígrads de
la temperatura global del planeta, si les mesures de tothom no són més ambicioses.
Aquest senyor afirma que és impossible que la temperatura global no augmenti
més d’un grau. Ha assegurat que no superar el 1.5 graus centígrads cada vegada és més impossible de fer
realitat, i ha insistit molt, que per a frenar l’augment d’aquesta temperatura,
i que per allà meitat de segle aquesta sigui inferior a 2 graus, s’hauria de
reduir un 10% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a partir del 2035.
El professor, creu que
la terra no està a una posició de no retorn, però també ha dit que s’hi pot
trobar, si no s’actua aviat. Textualment aquest senyor ha dit: "Según el tiempo que estemos sin mitigar,
la ventana de oportunidades de frenar el cambio global se estrecha"
Thomas Stocker creu
que és millor prendre mesures, que no pas adaptar-nos a les noves temperatures,
i ni als efectes hivernacles que aquestes comporten.
Noemí Codina (1r Batxillerat)
Contaminació per purins
Un problema mediambiental de gran magnitud que afecta moltes zones de
Catalunya és el dels purins (residus líquids i semilíquids) que contaminen les
aigües per nitrats. Fa temps que s'intenta combatre la contaminació per aquests
residus amb una llei que obliga els productors a responsabilitzar-se'n. Però la
llei no sempre es compleix. Segons els ramaders, la solució de tractar els
purins en plantes especialitzades no sempre és factible.
La moderna planta de tractament de purins de Juneda dóna servei a prop d'un
centenar de ramaders de les Garrigues agrupats en un pla de gestió col·lectiu.
I és que el problema de la contaminació per purins es pot transformar en un
negoci.
A la planta hi porten cada dia 300 metres cúbics de purins, és a dir, uns 100.000 a l'any, que es transformen en 5.000 tones de fems sòlids útils per adobar la terra sense contaminar. A més, en surt biogàs i electricitat per al consum.
Aquesta solució, però, al problema dels purins, no és rendible a tot arreu, tal com es preveia al començament. Hi ha d'haver una gran concentració de ramaders en un radi de 30 quilòmetres perquè funcioni.
El president de Tracjusa, planta de tractament i reducció de purins excedentaris, ha explicat que la realitat és que moltes granges no tenen aprovats encara els seus plans de gestió de purins que preveu la llei. Segons Tracjusa, haurien de pagar sancions i no poden rebre ajuts de l'administració ni nous permisos.
Una responsabilitat que els empresaris del porc atribueixen a l'administració. Ricard Parés, director de PORCAT, l'Associació Catalana de Productors de Porcí, ha dit que el govern estudia amb tots els sectors afectats una moratòria que desbloquegi la situació. Una moratòria que permeti consensuar un nou model de gestió dels purins per transformar-los en adob i que es basi en les bones pràctiques agràries, ha afegit.
D'aquesta manera es podria evitar la contaminació de les aigües per nitrats, sobretot a les zones més vulnerables.
Vídeo: Contaminació de l'aigua per purins
A la planta hi porten cada dia 300 metres cúbics de purins, és a dir, uns 100.000 a l'any, que es transformen en 5.000 tones de fems sòlids útils per adobar la terra sense contaminar. A més, en surt biogàs i electricitat per al consum.
Aquesta solució, però, al problema dels purins, no és rendible a tot arreu, tal com es preveia al començament. Hi ha d'haver una gran concentració de ramaders en un radi de 30 quilòmetres perquè funcioni.
El president de Tracjusa, planta de tractament i reducció de purins excedentaris, ha explicat que la realitat és que moltes granges no tenen aprovats encara els seus plans de gestió de purins que preveu la llei. Segons Tracjusa, haurien de pagar sancions i no poden rebre ajuts de l'administració ni nous permisos.
Una responsabilitat que els empresaris del porc atribueixen a l'administració. Ricard Parés, director de PORCAT, l'Associació Catalana de Productors de Porcí, ha dit que el govern estudia amb tots els sectors afectats una moratòria que desbloquegi la situació. Una moratòria que permeti consensuar un nou model de gestió dels purins per transformar-los en adob i que es basi en les bones pràctiques agràries, ha afegit.
D'aquesta manera es podria evitar la contaminació de les aigües per nitrats, sobretot a les zones més vulnerables.
Josep Llovera Puig (r Batxillerat)
diumenge, 17 de juny del 2012
CHEMTRAILS: ESTELAS QUÍMICAS Y CONSPIRACIÓN PARA EL GOBIERNO GLOBAL
Algunos investigadores denuncian que un tipo concreto de estelas
celestes son consecuencia de operaciones militares orientadas a producir
alteraciones en el clima y que también contienen sustancias químicas peligrosas
para los ecosistemas y la salud de la población. ¿Estamos ante una sospecha
justificada o sólo se trata de paranoia ?
En los cielos de todo el mundo se dibuja a diario una gigantesca red de
las estelas dejadas por los aviones. Sin embargo no todas son fruto del motor a
reacción.
Si miramos el cielo en un día despejado, es posible que veamos la estela
blanca característica que dejan tras su paso los aviones a reacción. Hasta aquí
todo es normal.
Sin embargo, desde hace algunos años estos trazos blancos no se diluyen,
sino que permanecen en el firmamento durante mucho tiempo, extendiéndose
lentamente hasta formar una leve bruma, incluso se observan verdaderos diseños
similares a rejillas que éstos aviones dibujan en el cielo.
Son los llamados chemtrails (trazos químicos, en inglés). Y según
algunos investigadores no se trata de las clásicas estelas de los aviones
(contrails), sino de una auténtica fumigación química.
El análisis químico de la composición de estas estelas persistentes al
precipitarse sobre la tierra parece justificar las sospechas. Estos estudios
han identificado metales pesados como el barium o el aluminio.
Quienes investigan dicho fenómeno, a caballo entre la leyenda urbana y
la conspiración, aseguran que esos trazos químicos son responsables de
numerosas alergias, dolores de cabeza, e incluso de cambios meteorológicos.
Pero hay más .
Condensación versus quimificación:
“¡Allá va un avión a chorro!”, exclaman quienes observan en el azul
cielo estelas blancas que se desvanecen rápidamente. Son producto de la
condensación del aire caliente de los motores (contrails) en contacto con
temperaturas gélidas. Las columnas de humo químico blanco (chemtrails), en
cambio, permanecen por horas en las alturas y gradualmente se entremezclan
hasta ocultar el azul. Las aeronaves fumigadoras vuelan en peligrosas piruetas
entrecruzadas y en proximidad ilegal unas de otras. Observadas bajo ciertos
ángulos de la luz solar las estelas químicas se identifican por barras prismáticas
de colores.
Una operación encubierta nunca antes realizada por militares está
causando enfermedad y consternación en varios países. Según expertos, los
responsables son aviones cisterna de la Fuerza Aérea, en desafío a regulaciones
de la aviación civil, la salud pública y las leyes de polución.
Las pruebas hablan:
Las estelas del aerosol fueron fotografiadas vía satélite sobre Irak y
Arabia Saudita durante la Guerra del Golfo y ahora en los Estados Unidos, San
Francisco, Oakland , Berkeley, Santa cruz y todo California. Afganistán fue
saturado con aerosol químico, y las fibras de polímero del aerosol de bario en
la atmósfera pueden ser usadas como un sistema de detección óptica para
descubrir la presencia de agentes biológicos. ¿Suena increíble? Quizás lo sea.
El programa ha sido declarado “secreto” para la población civil y para
las agencias de protección ambiental (EPA). En verdad, los sistemas
computarizados y la química han sido fusionados para usar como armas de guerra,
en detrimento de la salud ambiental y humana.
¿Cómo puede mantenerse en secreto una estratagema tan grandiosa de
ingeniería planetaria? Bien, piensen por cuánto tiempo se han ocultado a un
público drogado, indiferente y desilusionado, los horrores del agente naranja
entre el pueblo vietnamita, la enfermedad de la Guerra del Golfo, que dejó
incapacitados o mató a miles de combatientes, o las 16.000 muertes en
Chernobyl.
Las sales solubles de bario son tóxicas para los mamíferos; se diluyen
rápidamente en el tracto gastrointestinal y se depositan en músculos, pulmones
y huesos. No se sabe el efecto a largo plazo que tiene el bario en los seres
humanos.
Cientos de miles de norteamericanos llenan las salas de emergencia de
los hospitales en una especie de epidemia de una enfermedad fatal con
características gripales, y es fácil deducir que pueda estarse llevando a cabo
algún tipo de “selección de población” algo que ha sido meticulosamente
documentado de acuerdo al plan del Comité de 300 de Haig-Kissinger, de reducir
la población mundial en 2 billones de personas por medio de guerras, hambruna,
enfermedades, etc.
Según pioneros eugenistas, desde hace 85 años se realiza la eliminación
de “comilones inútiles” y “malezas humanas”. No hay evidencia, ni pruebas en el
otro sentido, de que la fumigación con químicos sea un atentado deliberado para
reducir la población, a pesar de lo que publicó el Dr. John Coleman en
noviembre de 1991.
Una gripe que no es tal:
La semana antes de Navidad de 2004, había 55 enfermos esperando turno
para emergencia en dos hospitales de Montreal, y en Toronto solamente uno
aceptó pacientes. El Peterborough Regional Hospital recibió el récord de 307
pacientes dos días seguidos. Se dio la misma situación en ciudades de EEUU, y
las ambulancias fueron en muchos casos rechazadas. La BBC de Londres informó
que se contrataron camiones refrigerados para transportar cadáveres.
La prensa no mencionó las gigantes equis sobre los cielos de Gran
Bretaña, Canadá y EEUU, o la gelatina marrón que había caído en los parabrisas
en Birmingham, Inglaterra, o el material filamentoso llamado “cabello de ángel”
que caía de jets que volaban a grandes alturas sobre el Caribe, Australia y
Sudáfrica.
Desde 2001-2002, casi toda la población norteamericana ha estado
enferma, o conoce a alguien que súbitamente se enfermó de gravedad con síntomas
recurrentes de gripe mucho más persistentes y severos que los de un resfrío
común, o ataques de vértigo y agotamiento. La cadena ABC News dijo que los
doctores veían gripe donde no existía. El Dr. Andrew Winquist, del Centro
Nacional de Enfermedades Infecciosas concluyó que muchos habían sido infectados
con un germen que no tenía nada que ver con la gripe. Después que el director
de un hospital regional declaró a los medios que la misteriosa enfermedad “mata
aún a gente sana en cuatro o cinco días”, el Centro para el Control de
Enfermedades (CDC) informó sobre muertes por una enfermedad del sistema
respiratorio a niveles epidémicos. Los niños y ancianos son los más vulnerables
a la fumigación química.
Vídeo: ChemtrailsViviana Macipe (1r Batxillerat)
ASSAJOS CLÍNICS DE LA INDÚSTRIA FARMACÈUTICA A PAÏSOS DEL TERCER MÓN
Els fabricants de medicaments mai no havien prestat tanta atenció als pobres del planeta. A Sud-àfrica i a l’Índia, els grans laboratoris de Boehringer Ingelheim contrasten amb el paisatge. Els seus competidors Pfizer, GlaxoSmithKline (GSK) i Astrazeneca hi han creat també, grans centres d’assajos clínics.
Instal•lats en països en vies de desenvolupament amb l’objectiu de realitzar-hi experiments amb uns productes que més tard, si funcionen, seran comercialitzats en els països rics.
Treballen, sobretot, amb problemes de salut com les malalties cardiovasculars, artritis, hipertensió i osteoporosi.
Cada medicament ha de ser provat en més de quatre mil pacients per a ser validat, conseqüentment, aquests pacients, no provenen d’occident. Menys d’un 15% de la població dels països rics accepten participar en proves experimentals. Per tal de remeiar aquest problema, els laboratoris realitzen aquestes proves als països en via de desenvolupament, com la Xina, Xile, Mèxic, Brasil, Bulgària, Estònia, Romania, Croàcia, Letònia, Malàisia i Filipines, ja que hi ha molts pacients que mai han estat tractats, "pacients naïfs".
No és gaire sorprenent que en aquestes condicions tota una sèrie d’escàndols hagin esclatat:
- En els anys setanta, un medicament no autoritzat, la quinacrina, va ser distribuït entre centenars de milers de dones, i les va tornar estèrils.
-A mitjans dels anys vuitanta, un anticonceptiu injectable, retirat del mercat després de descobrir que havia produït tumors en la rates, va ser provat en centenars de dones
-El 2003, un medicament anticancerós experimental va ser administrat a més de 400 dones que intentaven millorar la seva fertilitat; el producte era tòxic per als embrions..
Així doncs, crec que altes reivindicacions, podrien posar fi a certes proves, i comportar la posada en marxa de la justícia per a les persones afectades.
Més informació:
Vídeo Teresa Forcades
Película: El jardinero Fiel
Ainara Meler (1r Batxillerat)
Etiquetes de comentaris:
industria farmacèutica,
països pobres,
salut
Subscriure's a:
Missatges (Atom)